Marc teòric

Tabac i alcohol, una breu introducció

Les drogues

L’OMS (Organització Mundial de la Salut) descriu la droga com a substància que introduïda en l’organisme dels éssers vius per qualsevol via d’administració produeix una alteració del sistema nerviós central de l’individu i, a més, és susceptible de crear dependència, ja sigui psicològica, física o ambdues.

Així mateix, la realitat constata que no totes les persones que prenen drogues acaben tenint consums problemàtics. El que està clar és que dins la nostra societat de consum alguns consums de substàncies poden esdevenir problemàtics, pel que s’accepta que el consum de substàncies porta riscos implícits en si mateix.

Drogues legals i il·legals:

Les drogues al llarg de la història s’han classificat segons diferents criteris que han anat canviant i variables segons l’estat. Nosaltres ens centrarem en Espanya i en la diferenciació de drogues legals i il·legals:

Drogues legals 🡪 tabac, alcohol, psicofàrmacs, cafeïna, ... 

Drogues il·legals 🡪 cànnabis, heroïna, cocaïna, ... 

Considerem que aquesta classificació està feta a partir d’una construcció social, ja que correspon a un criteri ideològic, basat en l’ètica. És a dir, en el que a la nostra societat no ens permet portar una vida que considerem correcte (treballar correctament, assistir a cites, ...), es considera droga il·legal. Per tant, podem concloure que les drogues legals són aquelles que per molt que alterin el nostre organisme a diferents nivells, no tenen com a conseqüència directa l’alteració de la vida diària de les persones.

El tabac

Tal com s’ha esmentat anteriorment, el tabac és una droga estimulant del sistema nerviós central. Un dels seus components és la nicotina, la qual posseeix una enorme capacitat additiva, i és la principal causa per la qual el seu consum produeix dependència. Durant la combustió del tabac s'originen més de 4.000 productes tòxics diferents. Entre ells, destaquen per la seva especial perillositat i per les malalties al fet que poden associar-se, els següents:

Quitrans 🡪 responsables dels diferents tipus de càncer. 

Monòxid de carboni 🡪 afavoreix les malalties cardiovasculars. 

Irritants (fenols, amoníacs, àcid cianhídric) 🡪 responsables de malalties respiratòries com la bronquitis crònica i l'emfisema pulmonar.

Nicotina 🡪 causa la dependència del tabac. Té una vida mitjana aproximada de dues hores, però a mesura que disminueix la seva concentració en sang, s'incrementa el desig de fumar.

L'alcohol

És una de les drogues legals més normalitzades i consumides a Espanya. Forma part del grup de depressores del SNC (Sistema Nerviós Central), això vol dir que inhibeix a mesura del consum les funcions cerebrals, afectant per tant, a la capacitat d’autocontrol i provocant en un principi una sensació d’eufòria. El principal component d’aquestes begudes és l’alcohol etílic, amb diferent concentració segons la seva elaboració. Poden ser:

Fermentades 🡪 graduació entre 4 i 15 graus, la seva fermentació està feta a partir de sucres de fruites o cereals. La cervesa i el vi en serien un exemple. 

Destil·lades 🡪 tenen una graduació més alta i s’obtenen, tal com el seu nom indica, a partir de la destil·lació de les begudes fermentades. El vodka, el whisky i el patxaran en serien exemples. 

Al consumir-ne aquest provoca uns efectes immediats al nostre organisme, en primer lloc l’aparell digestiu l’absorbeix, posteriorment passa a la sang i finalment s’elimina a través del fetge. En els minuts posteriors al consum, apareixen una sèrie d’efectes que varien segons les característiques de la persona, la quantitat de beguda, el tipus d’aquesta, ... Alguns exemples són: dificultat per parlar, eufòria, augment de la sociabilitat, etc. Després se sol produir dificultat per associar idees i descoordinació motora fins arribar a la intoxicació aguda. El consum excessiu, a partir dels 3 grams d’alcohol per litre, pot provocar apatia i somnolència, coma o inclús la mort. A més a més, cal tenir en compte que el consum d’alcohol també afavoreix les conductes de risc, per la falsa sensació de seguretat. 

A llarg termini, el consum molt freqüent d’aquesta substància pot provocar cirrosis hepàtica o alguna encefalopatia en la que el funcionament del fetge i el cervell es veuen greument alterats, fins arribar inclús a la mort, en els casos més greus. A més a més, també poden aparèixer efectes com càncer, depressió, alteracions de la son, etc. 

D’altra banda, aquest consum freqüent pot acabar derivant a una dependència alcohòlica (alcoholisme), interferint en tots els àmbits de la persona i el seu entorn.

La repercussió del tabac en la societat

Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), el tabac és la primera causa evitable de malaltia, invalidesa i mort prematura al món. A Europa, el tabaquisme provoca cada any 1,2 milions de morts i està directament relacionat amb l'aparició de 29 malalties (de les quals 10 són diferents tipus de càncer) i és la principal causa de bona part de morts per càncer de pulmó i de més del 50% de les malalties cardiovasculars. 

El nombre de persones que consumeixen tabac a Espanya ha augmentat en un 3% i suposa un 34% de la població total. Aquest creixement registrat en el consum de tabac arriba després d'uns anys de descens o estabilitat en les xifres de fumadors i fumadores, i se situa en una xifra semblant a la del 1997, abans d'entrar en vigor la llei antitabac, que va prohibir fumar en bars, restaurants i altres espais públics. D'aquesta manera, s'ha frenat la tendència d'estabilitat o baixada en el consum de tabac dels últims anys. Cal destacar que més de 75000 menors d’entre 10 i 14 anys i, 9.513.000 adults d’entre 15 anys i més, continuen consumint tabac cada dia. La complaença davant de l’epidèmia del tabac aïlla la indústria tabaquera a Espanya i assegura que el nombre de morts del tabac augmentarà cada any. 

Repercussió de l'alcohol en la societat

Segons l’OMS (Organització Mundial de la Salut) cada any es produeixen 3 milions de morts al món degut al consum nociu d’alcohol, és a dir, un 5,3%. A més a més, és un factor causal en més de 200 malalties i trastorns. 

L’enquesta sobre alcohol i altres drogues a Espanya (2017) constata que la mitjana d’edat en l’inici del seu consum és en el cas dels homes de 15,9 anys i en les dones de 17,3 anys. En l’any de realització de l’enquesta, podem veure com hi havia una prevalença de consumir alcohol en els homes d’un 81,3 i en el cas de les dones de 69,2. Per tant, podem concloure segons aquestes dades que els homes comencen a beure a una edat més primerenca i en més quantitat, respecte a les dones. 

A més a més, l’informe també recull el tipus de beguda alcohòlica consumida i confirma que en funció de l’edat el patró canvia, ja que en l’edat adulta, sobretot dels 55 als 64 anys el vi és el més consumit, i en canvi, els combinats són consumits en gran majoria per adolescents i joves. No obstant, la cervesa, és consumida a un nivell molt alt per tots els grups d’edat. D’altra banda, pel que fa a les raons per les quals es consumeix aquesta substància, trobem que segons aquest estudi un 20% ho fa perquè és divertit i anima la festa, seguit del 13,7% que ho fa perquè els hi agrada com es senten després de consumir. A mesura que l’edat avança, la gent creu que beure forma part d’una alimentació equilibrada. D’aquesta part de l’estudi també ens agradaria destacar que hi ha un 3,2% dels enquestats que consumeixen per encaixar dins del grup o no sentir-se exclosos.

L’alcohol és un dels factors de risc més freqüent en quant als accidents de trànsit, ja que segons l’informe de la DGT (Direcció General de Trànsit) sobre l’alcohol i la conducció, entre 30 i 50 accidents de cada 100 hi està implicat. A més a més, un 42% dels conductors espanyols beuen i condueixen alguna vegada.